«Sabrem que estem al seu davant quan una persona presenta, després d’una experiència traumàtica i durant més d’un mes, un malestar clínic important o deteriorament funcional»
Estem passant per uns moments molt delicats. Tant per a la salut física com pels problemes econòmics i/o socials associats a la pandèmia de la Covid-19. La pandèmia ha fet evidents problemes de salut mental i/o patiment emocional. En són exemples l’elaboració del dol per la pèrdua d’un familiar o amic de qui no ens hem pogut acomiadar, sobreviure a una pèrdua econòmica severa o haver d’afrontar situacions de neguit… Això i més pot anar passant, durant i/o després, d’aquesta pandèmia devastadora. Tenir coneixements i informació ens dona més habilitats per resoldre, més i millor, els problemes.
La majoria de persones exposades a un esdeveniment posttraumàtic es recuperen en un termini de temps no massa llarg, però hi ha un grup que no ho farà. I aquest pot ser molt nombrós. Hi ha moltes persones que pateixen una situació anòmala, estressant i dolorosa, i que no la podran encarar sols. La recuperació pot ser difícil. És aquí quan apareixen els trastorns d’estrès agut i d’estrès posttraumàtic. Com sempre, aquests poden presentar-se de formes diferents i amb diferents graus de gravetat, perquè cada persona és diferent.
Quan sabrem que estem davant un trastorn d’estrès posttraumàtic?
Sabrem que estem davant d’un trastorn d’estrès posttraumàtic quan una persona presenta, després d’una experiència traumàtica i durant més d’un mes, un malestar clínic important o un deteriorament funcional. Es pot acompanyar de símptomes de despersonalització i/o desrealització. També poden aparèixer més tard del temps previst.
Sempre hi ha un desencadenant traumàtic que el justifica. Però de vegades ja hi ha factors de risc biològics i psicosocials previs que prediuen la instauració dels símptomes, de la seva gravetat i de la seva cronicitat.
Aquesta malaltia es presenta en forma de records, malsons, reaccions dissociatives, malestar psicològic i/o fisiològic importants en evocar el trauma. També s’intenten evitar o esborrar els estímuls relacionats amb la causa que ho provoca, com alguns records concrets, també de persones i llocs. Un altre senyal és la irritabilitat, estar hiperalerta, tenir problemes de concentració i sobresaltar-se de forma desproporcionada. Pot haver-hi un estat d’ànim baix i alteracions cognitives negatives i tristesa.
Ja hem dit que afecta qualsevol persona que ha patit una experiència negativa de caràcter traumàtic. I ho fa de forma diferent, en intensitat i depenent també de la classe d’experiència traumàtica i de la vulnerabilitat personal. Es manifesta en diferents aspectes o àmbits personals com els socials, econòmics, culturals i els biològics.
Per fer el diagnòstic, cal una avaluació sanitària correcta perquè el diagnòstic és fonamentalment clínic. Cal valorar la gravetat i comprovar si s’associa a altres trastorns com a l’ansietat, l’estat d’ànim deprimit i a un possible abús de substàncies. El tractament es basa en la psicoeducació, els tractaments psicològics específics i de vegades els farmacològics. Sempre tenint en compte que cada persona i cada cas és diferent.
Seria un error pensar que això no ens pot afectar a nosaltres. Perquè en aquests moments tots som possibles candidats a patir-la.
La clau del seu maneig correcte és la prevenció, la diagnosi i el tractament tan aviat com sigui possible.
Bonany, Dra. M. A. (2020, maig 18). Ens afecta el trastorn d’estrès posttraumàtic? Recuperat el 28 de maig de 2020, de https://www.emporda.info/salut/2020/05/19/afecta-trastorn-destres-posttraumatic/465765.html
