El risc de malaltia venosa crònica (MVC) pot presentar-se tant en persones que practiquen esport com en les que no en practiquen.

L’entorn de l’esport pot presentar condicions clíniques de risc a causa de l’exposició de factors com són les intervencions quirúrgiques, els traumatismes, les immobilitzacions o la deshidratació.

Els esportistes no estan lliures de risc de malaltia per insuficiència venosa crònica. Els coàguls sanguinis a les cames (trombosi venosa profunda) poden danyar les vàlvules a les venes. Per això, és important realitzar un diagnòstic primerenc per evitar ocasionar una malaltia més greu o fins i tot un desenllaç fatal.

La insuficiència venosa crònica es desenvolupa per la pressió arterial més alta de l’habitual a les venes de les cames. Per tant, aquests factors de risc poden precipitar a l’esportista cap a una malaltia venosa crònica.

Segons s’exposa a la Guia de pràctica clínica per a la prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia tromboembòlica venosa en l’esport, ‘fins a un 34% dels trencaments de tendó d’Aquil·les cursen amb una trombosi venosa profunda (TVP).’

A més, aquesta guia realitza una anàlisi dels principals factors de risc en l’esport proposant un protocol de prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia venosa crònica en esportistes.

 

Els factors de risc de malaltia per insuficiència venosa crònica en l’esport

La història personal o familiar positiva el risc de patir una MVC. Així doncs, les causes genètiques és un dels principals factors de risc, tant per a esportistes com per a la població en general.

Altres factors de risc que poden precipitar a l’esportista a una MVC són:

  • les intervencions quirúrgiques
  • les lesions en membres inferiors
  • la deshidratació
  • l’ús d’anticonceptius orals, en el cas de les dones
  • traumatismes importants
  • les immobilitzacions
  • fractures òssies

En conclusió, la principal recomanació per prevenir el risc de MVC en esportistes és realitzar una adequada hidratació del cos, caminar almenys 5 minuts cada hora durant els viatges llargs i, per descomptat, realitzar les proves pertinents de les extremitats inferiors davant la sospita clínica d’una MVC.